Recordo Andorra amb cuixes
de turistes.
El café a la placeta de l´església
-café l´Issard, em sembla
que sén deia.
Dessota els para-sols de
coloraines
contemplavem la lenta
desfilada.
Tribus senceres, com en
els grans éxodes,
passajaven la mandra
apegalosa
d´havent dinat, enmíg de
les corrues
incessants d´automóbils
que avançaven
a pas de processé i encara
grácies.
Andorra (Postals i altres
poemas, 1983)